Marina Chover Leal

La neu

Recentment, he viatjat amb la meua família a Alemanya per veure en primera persona les ciutats i la neu. Una experiència que vaig documentar en forma de vídeo i en la qual he reflexionat sobre com aquest acte de viatjar amb avió pot ser tan significatiu. A través d’aquest treball, he trobat una connexió amb l’article “Con la cámara a cuestas”, on, mitjançant l’art i la documentació visual, es dona veu a col·lectius marginats, promovent així un pensament crític sobre el dret a participar en activitats culturals i de lleure.

Per a molts de nosaltres, viatjar per veure la neu pot semblar un viatge més: fer les maletes, comprar un bitllet i agafar el vol. No obstant això, aquesta experiència no és igual ni accessible per a tota la societat. Les persones en situació de vulnerabilitat social queden al marge d’aquestes vivències a causa dels recursos econòmics limitats, que condicionen profundament el seu accés. Autors com Pierre Bourdieu, en la seua obra La Distinction: Critique sociale du jugement (1979), assenyalen que els gustos i les pràctiques culturals estan estretament lligats al capital econòmic, social i cultural de les persones. Això significa que activitats com viatjar per veure la neu no són només una elecció individual, sinó que estan profundament condicionades pel nivell socioeconòmic.

Per tant, viatjar, i en aquest cas viatjar a veure la neu, es converteix en una mostra de desigualtat estructural que afecta principalment les persones amb menys recursos. Mentre que per a algunes famílies viatjar representa un respir, un descans i una desconnexió, per a altres suposa una barrera insuperable. Això genera dues formes d’exclusió: d’una banda, l’accés a una experiència enriquidora, i de l’altra, la capacitat de participar en les narratives socials de l’oci.

Espere que us agrade.

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES I WEBGRAFÍA

Bourdieu, P. (1979). La Distinction: Critique sociale du jugement. Paris: Les Éditions de Minuit.

Mata Codesal, D. [Diana], Pereira, S. [Sónia], Miztegui-Oñate, C. [Concepción], Ulloa Chevez, E. [Edith], Esesumaga, E. [Eztizen] i López del Molino, A. [Andrea]. (2018). Con la Cámara a Cuestas: Aportaciones de la fotografía en procesos participativos de investigación-intervención. Forum Qualitative Research, 19(1), Art. 14

 

Adjunte enllaç Drive:

https://drive.google.com/drive/folders/1JamJRQrx85hNTWO61ibnELghX6BlhVVd

Bona vesprada a totes i a tots.

En aquesta nova entrega he volgut realitzar una creació a través del LAND ART i centrar-me en un detall específic: ELS ASCENSORS.
La presència dels ascensors en els barris d’exclusió social no és una realitat comuna. Per contra, l’absència i la carència d’aquest element evidencien les dinàmiques d’alteritat, exclusió i desigualtat.

Els ascensors, més enllà de ser dispositius tècnics, simbolitzen accés, mobilitat social i també pertinença. En barris en situació de vulnerabilitat social, la falta d’aquests ressalta les fronteres simbòliques i d’elements que emfatitzen les divisions entre un “nosaltres” i un “ells”.

Des d’una perspectiva sociocultural, les fronteres no són sols físiques, pel contra, també són emocionals i simbòliques. Segons Grimson (2005), els límits separen i connecten identitats, demarcant desigualtats estructurals. També l’autor Balibar (2002) i Mezzadra i Neilson (2017), accentuen que l’existència d’aquestes fronteres condensa els processos socioculturals que visibilitzen les relacions de poder en la construcció d’identitat.

Per tant, en aquesta realitat, la falta d’ascensors en diferents entorns i barris, no sols dificulta l’accés físic, sinó que resulta ser una metàfora de l’exclusió experiencial. Per a les persones que viuen en aquesta realitat, reforça l’estructura social de “els altres”. Això, com assenyala Boaventura de Sousa Santos, les fronteres, visibles i invisibles, són en realitat ferramentes d’exclusió i subordinació.

Tal com explica Bauman (2003) en La sociedad situada, les ciutats contemporànies exclouen i segreguen grups mitjançant l’espai urbà, creant així una diferència molt gran respecte a l’accés dels drets bàsics i generant als “altres” una impossibilitat d’integrar-se plenament en el teixit social.

Espero que us haja agradat, estem en contacte.

Moltes gràcies.

Bona vesprada a totes i a tots.

En aquesta nova entrega he volgut realitzar una creació a través del LAND ART i centrar-me en un detall específic: ELS ASCENSORS.
La presència dels ascensors en els barris d’exclusió social no és una realitat comuna. Per contra, l’absència i la carència d’aquest element evidencien les dinàmiques d’alteritat, exclusió i desigualtat.

Els ascensors, més enllà de ser dispositius tècnics, simbolitzen accés, mobilitat social i també pertinença. En barris en situació de vulnerabilitat social, la falta d’aquests ressalta les fronteres simbòliques i d’elements que emfatitzen les divisions entre un “nosaltres” i un “ells”.

Des d’una perspectiva sociocultural, les fronteres no són sols físiques, pel contra, també són emocionals i simbòliques. Segons Grimson (2005), els límits separen i connecten identitats, demarcant desigualtats estructurals. També l’autor Balibar (2002) i Mezzadra i Neilson (2017), accentuen que l’existència d’aquestes fronteres condensa els processos socioculturals que visibilitzen les relacions de poder en la construcció d’identitat.

Per tant, en aquesta realitat, la falta d’ascensors en diferents entorns i barris, no sols dificulta l’accés físic, sinó que resulta ser una metàfora de l’exclusió experiencial. Per a les persones que viuen en aquesta realitat, reforça l’estructura social de “els altres”. Això, com assenyala Boaventura de Sousa Santos, les fronteres, visibles i invisibles, són en realitat ferramentes d’exclusió i subordinació.

Tal com explica Bauman (2003) en La sociedad situada, les ciutats contemporànies exclouen i segreguen grups mitjançant l’espai urbà, creant així una diferència molt gran respecte a l’accés dels drets bàsics i generant als “altres” una impossibilitat d’integrar-se plenament en el teixit social.

Espero que us haja agradat, estem en contacte.

Moltes gràcies.

 

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES I WEBGRAFÍA

Balibar, E. (2002). Politics and the Other Scene.

Bauman, Zygmunt. La sociedad sitiada. Fondo de Cultura Económica, 2003

Gergen, K. (2007). Construccionismo social. Aportes para el debate y la práctica. Bogotá: Universidad de los Andes, Facultad de Ciencias Sociales–Ceso, y Departamento de Psicología

Grimson, A. (2005). Fronteras, Estados e identificaciones en el Cono Sur. En D. Mato (Ed.), Cultura, política y sociedad. Perspectivas latinoamericanas (pp. 127-142). Buenos Aires: Clacso

Rivera Cusicanqui, S. (2015). Sociología de la imagen. Miradas ch’ixi desde la historia andina. Buenos Aires: Tinta Limón.

Adjunto DRIVE:

https://drive.google.com/drive/folders/1p9gbHA1NNUJdWny7kE3DQbWvqKd-sIut

Bon día a tohtom.

En aquesta aportació he volgut posar en valor la figura de la dona dins la comunitat en barris amb baixos recursos económics. Per això he dibuixat la dona com a eix central, destacant la seva capacitat per enfrontar-se als reptes quotidians i la seva resiliència davant les barreres socials, culturals i econòmiques. La dona a la comunitat assumeix un paper fonamental en la creació de vincles socials i el reforç del teixit comunitari, malgrat els desafiaments a què s’enfronta, com la invisibilització i la precarietat.

La casa, en aquest context, representa el refugi emocional i físic, associat amb la seguretat i la pertinença com a espai íntim. Les testos amb plantes simbolitzen l’adaptació i el valor del cuidar, mentre que el bastó reflecteix les limitacions de mobilitat que moltes dones en la perifèria afronten. Les plantes connecten amb la idea de vida i creixement, mentre que els bancs representen els espais comunitaris on les dones teixeixen les seves xarxes socials i de suport mutu, tal com descriu Marta Dominguez (2019) “La presència d’associacions veïnals i altres recursos locals en ocasions assegura… una ajuda excepcionalment valuosa en el dia a dia de les dones. Però, a més, l’esfera local constitueix un escenari únic per observar el desenvolupament de les relacions veïnals de les dones i la seva capacitat per articular certes formes de resiliència social.”

També he volgut donar un paper a les ciutat, tal com descriu Ortiz Guitar (2024) “Les dones afronten limitacions derivades de la manca d’accessibilitat i seguretat a la ciutat, cosa que afecta negativament el seu benestar i participació en la vida pública.” amb aquesta cita s’evidencia la dificultat per trencar estereotips negatius i erronis cap a les dones que viuen en barris amb vulnerabilitat social i económica.

Amb aquest dibuix, he volgut capturar l’essència de la dona com a figura central en la construcció de la comunitat, la seva força davant les adversitats i el seu paper crucial en la consolidació de les xarxes socials que sostenen la vida col·lectiva.

 

Domínguez Pérez, M., & Barañano Cid, M. (2020). VUPACI (Vulnerabilidad, participación y ciudadanía) y COMURES (Comunidades resilientes, arraigo local y redes sociales en la ciudad global).

Ortiz Guitart, A., Font Casaseca, N., & Solana-Solana, M. (2024). Cuerpo, hogar y barrio: lugares y experiencias cotidianas de mujeres mayores en Barcelona. Cuadernos Geográficos, 63(1), 23-40.

Adjunto DRIVE:

https://drive.google.com/drive/u/0/folders/115hk0_jOZi90e7VnXKhRA556qXOv52YS

Hola a tothom! En aquest tercer registre, he volgut retratar visualment, a través d’un collage, les diferents notícies que apareixen quan cerquem a internet el barri del Xenillet en comparació amb les que trobem cercant Russafa.

Amb aquesta activitat, m’agradaria posar en valor la influència dels mitjans de comunicació i reflexionar sobre com, a través dels diversos discursos que vehiculen, construeixen significats i realitats diferenciades. Les representacions socials que ofereixen els mitjans són fonamentals en la manera com comprenem la identitat dels diferents grups socials.

D’una banda, observem que el barri del Xenillet apareix predominantment associat a discursos de conflicte i situacions de crisi, mentre que un barri amb més “prestigi” com Russafa es vincula habitualment a aspectes culturals, activitats d’oci i notícies positives. Els mitjans de comunicació tenen un paper essencial en la construcció de la percepció pública dels espais urbans.

Aquesta idea es pot analitzar a través de la “violència simbòlica” que Pierre Bourdieu descriu en Sobre la televisió (1996). Bourdieu explica com els mitjans poden imposar una visió del món favorable a les classes dominants, seleccionant i presentant la informació de manera que reforça prejudicis i estructures de poder existents. Quan un barri o un grup es presenta mediàticament des d’una perspectiva criminalitzadora, aquesta cobertura contribueix a consolidar una imatge negativa que reforça l’estigma social que pateixen aquests espais i les persones que hi viuen.

Segons Bourdieu, aquesta construcció mediàtica no només influeix en la percepció externa d’aquests barris, sinó que també afecta la manera en què els seus habitants s’autoperceben, fet que pot limitar les seves oportunitats i expectatives de mobilitat social.

Per tant, que m’agradaría destacar que el tractament mediàtic diferenciat entre els dos barris contribueix a perpetuar prejudicis i desigualtat socials.

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES:

Bourdieu, P. (1996). Sur la télévision. Raisons d’Agir.

A continuació adjunto el document DRIVE, moltes gràcies.

https://drive.google.com/drive/u/3/folders/1NoZ3AtWim31614XG0qfjRmjf2p8J__m9

Hola a tothom! En aquest tercer registre, he volgut retratar visualment, a través d’un collage, les diferents notícies que apareixen quan cerquem a internet el barri del Xenillet en comparació amb les que trobem cercant Russafa.

Amb aquesta activitat, m’agradaria posar en valor la influència dels mitjans de comunicació i reflexionar sobre com, a través dels diversos discursos que vehiculen, construeixen significats i realitats diferenciades. Les representacions socials que ofereixen els mitjans són fonamentals en la manera com comprenem la identitat dels diferents grups socials.

D’una banda, observem que el barri del Xenillet apareix predominantment associat a discursos de conflicte i situacions de crisi, mentre que un barri amb més “prestigi” com Russafa es vincula habitualment a aspectes culturals, activitats d’oci i notícies positives. Els mitjans de comunicació tenen un paper essencial en la construcció de la percepció pública dels espais urbans.

Aquesta idea es pot analitzar a través de la “violència simbòlica” que Pierre Bourdieu descriu en Sobre la televisió (1996). Bourdieu explica com els mitjans poden imposar una visió del món favorable a les classes dominants, seleccionant i presentant la informació de manera que reforça prejudicis i estructures de poder existents. Quan un barri o un grup es presenta mediàticament des d’una perspectiva criminalitzadora, aquesta cobertura contribueix a consolidar una imatge negativa que reforça l’estigma social que pateixen aquests espais i les persones que hi viuen.

Segons Bourdieu, aquesta construcció mediàtica no només influeix en la percepció externa d’aquests barris, sinó que també afecta la manera en què els seus habitants s’autoperceben, fet que pot limitar les seves oportunitats i expectatives de mobilitat social.

Per tant, que m’agradaría destacar que el tractament mediàtic diferenciat entre els dos barris contribueix a perpetuar prejudicis i desigualtat socials.

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES:

Bourdieu, P. (1996). Sur la télévision. Raisons d’Agir.

A continuació adjunto el document DRIVE, moltes gràcies.

https://drive.google.com/drive/u/3/folders/1NoZ3AtWim31614XG0qfjRmjf2p8J__m9

Hola a tothom! En aquest tercer registre, he volgut retratar visualment, a través d’un collage, les diferents notícies que apareixen quan cerquem a internet el barri del Xenillet en comparació amb les que trobem cercant Russafa.

Amb aquesta activitat, m’agradaria posar en valor la influència dels mitjans de comunicació i reflexionar sobre com, a través dels diversos discursos que vehiculen, construeixen significats i realitats diferenciades. Les representacions socials que ofereixen els mitjans són fonamentals en la manera com comprenem la identitat dels diferents grups socials.

D’una banda, observem que el barri del Xenillet apareix predominantment associat a discursos de conflicte i situacions de crisi, mentre que un barri amb més “prestigi” com Russafa es vincula habitualment a aspectes culturals, activitats d’oci i notícies positives. Els mitjans de comunicació tenen un paper essencial en la construcció de la percepció pública dels espais urbans.

Aquesta idea es pot analitzar a través de la “violència simbòlica” que Pierre Bourdieu descriu en Sobre la televisió (1996). Bourdieu explica com els mitjans poden imposar una visió del món favorable a les classes dominants, seleccionant i presentant la informació de manera que reforça prejudicis i estructures de poder existents. Quan un barri o un grup es presenta mediàticament des d’una perspectiva criminalitzadora, aquesta cobertura contribueix a consolidar una imatge negativa que reforça l’estigma social que pateixen aquests espais i les persones que hi viuen.

Segons Bourdieu, aquesta construcció mediàtica no només influeix en la percepció externa d’aquests barris, sinó que també afecta la manera en què els seus habitants s’autoperceben, fet que pot limitar les seves oportunitats i expectatives de mobilitat social.

Per tant, que m’agradaría destacar que el tractament mediàtic diferenciat entre els dos barris contribueix a perpetuar prejudicis i desigualtat socials.

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES:

Bourdieu, P. (1996). Sur la télévision. Raisons d’Agir.

A continuació adjunto el document DRIVE, moltes gràcies.

https://drive.google.com/drive/u/3/folders/1NoZ3AtWim31614XG0qfjRmjf2p8J__m9